L'art corporal o treball corporal és l'art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu, tema o ambdues coses. S'utilitza en accions artístiques, escultura contemporània i vídeo (arts audiovisuals). Es va desenvolupar en la dècada de 1960, sent un dels suports del happening, com una exploració de la fascinació que exerceix el cos humà en qui el contempla.[1][2] Sota aquesta denominació s'agrupa un gran espectre de pràctiques, des de ritus sagnants a obres conceptuals asèptiques.[3][4]
Marina Abramović, Dennis Oppenheim, Chris Burden, entre molts d'altres, són autors característics de l'art corporal portat a l'extrem. En el primer cas, ho duu a terme mitjançant l'obra Rhythm 10, la qual mostra fins a quin punt pot arribar aquest art, ja que utilitza ganivets.[5] El segon cas, amb l'obra Tooth and nail, ho duu a terme amb el seu propi cos, i Chris Burden, a la seva obra Shoot rep un tret al seu braç esquerre.
Alguns consideren que també és art corporal el conjunt de tècniques per a pintar o modificar el cos: pintura corporal, maquillatge, tatuatges, pírcings, dilatacions (augmentar el diàmetre d'una zona determinada del cos) o escarificacions (incisions superficials al teixit cutani amb l'objectiu de decorar-lo), per exemple.